em
sap greu per tota
aquesta
gent que està
volcada
amb el moviment
independentista
jo,
com a bon relativista
tot
ho reconsidero
quan
aquest era un tema tabú entre
els
catalans, jo era independentista
jo
anava als concerts de la JERC
jo
anava als partits de la selecció catalana
jo
cridava amb totes les meves forces el
i
- inde - indepe...
i
m’emocionava, amb la pell de gallina i tot
quan
els segadors sonaven a capel·la a
qualsevol
contornada...
i
ara veient tota aquesta gentada
convençuda
que volen un país nou
em
sap greu
i
me’n sap perquè potser
tots
aquests - que acaben d’arribar -
es
pensen que serà fàcil
que
pim pam, país nou
com
qui canvia de feina
o
de parella
però
això no serà així
massa
interessos ocults
com
les targetes, les comissions, els lobbys
massa
poders emmascarats de
polítics i urnes cada bastants anys...
i
si molt no canvien les coses
això
es desinflarà
quan
bufin temps de
a)
bonança
b)
guerra
imatge:
lego, història, construcció, inflable (un llibre sencer s’escriuria!)
sona:
baby devendra banhart a jamlet (16/h!)
activitat alterna: tomorrow euromed direction halouin
