fa
molts dies que no escric
i
corresponen a dies de sensibilitat a la punta del pitu
no
és que la operació anés malament
ni
que la recuperació sigui molt traumàtica
tampoc
que hagi deixat de fer coses importantíssimes
(alguna
excursioneta jujoliana que sap greu
haver-me
perdut)
ni
tampoc que sigui sorprenent la normalitat
de
la passivitat, o introspecció
d’alguns
amb els que convisc dia a dia
tampoc
la incertesa de saber quan podré xutar una pilota...
és
que està sensible coi
i
molesta
però
en qüestió de mesos passarà
(ok)
a
part,
la
descàrrega de responsabilitats dins el partit
ha
arribat al seu límit
ja
no sóc res! només excomunicació i exsecretari,
l’alleugement
és considerable
em
permeto dir que és bò
tot
i que l’iman de la hiperacció
em
tempta a seguir agafant coses
crec
que cal reconduir
o
repensar
el
temps que dedico a la “tercera via”
quan
el torni a recuperar
imatge:
no ho toqueu, si us plau
sona:
de tot a t113, però xeic xarango catarres cesk i feliu molen
activitat alterna: darrera redacció d’acta com a secretari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada