la
setmana dura
va
acabar al camp nou
amb
un sogre empetitit
per
un estadi majestuós - com l’ebre -
amb
la il·lusió del primer gol
però
amb la certesa de la poca qualitat
es
va acabar imposant per 4-2
en
un partit normal
d’una
lliga normal
les
sorpreses laborals no es fan esperar
em
sento estimat
i
tothom em vol
la
falta d’organització dels - altres -
arquitectes
a mi em beneficia
però
també perjudica
la
feina ben feta
la
feina de futur
la
il·lusionant
un
lestonnac ben dibuixat
amb
una proposta engrescadora
de
colors terrosos i un esperit conciliador
sense
els detalls definits però tot tingut en compte
un
pi i margall de planejament
lent
i pacient
sense
ganes per cap banda
i
amb un servidor més eficient que valent
ajuntament,
aviació, generalitat...
tot
plegat 1 any per la seva publicació
i
una vall d’hebrón interessant
el
conjunt del campus mal resolt
un
edifici amb possibilitats
poc
temps per fer-ho
i
de males maneres
*
i una visita valenciana entranyable
amb
plors al comiat
imatge:
laberint d’horta
sona:
camió contenidors
activitat alterna: 3 cèdules visades - lucido cafè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada