ahir,
diumenge
ben
d’hora sortim a saludar els bombers corredors
i
els corredors d’èlit
i
el miquel, i l’anna...
els
veiem començar,
i
els veiem acabar
colors,
intensitat, esforç, velocitat
dinem
al forestier
proper
però desconegut
diamant
en brut?
hi
anem en funicular
tot
el turistes del món
i
el servei és dolentot
i
el menjar és normal
i
l’arròs és fred
tarden
molt a servir
i
és car
l’hotel
té bones vistes
i
estàvem ben ubicats per no molestar amb el cotxet
però
no va ser una experiència excel·lent
i
concert al palau
un
raimon esplèndid s’acomiada
dotze
recitals, nosaltres el tercer
36
cançons, alguna novetat napolitana
les
clàssiques
les
reivindicatives
les
poètiques inintel·ligibles
les
romàntiques
i
les transcendentals
totes
fan una banda sonora vital
complexa
i sensorial
que
queda gravada en el fons del record
avui,
dilluns
el
despatx està tranquil
poques
ganes d’organitzar-se
feina
però sense filtres
projectes
però sense línies
saltant
de tasca en tasca sense massa sentit
impossible
apuntar totes les hores
els
minuts que dediquem a cada tema
un
partit sensacional
bona
punteria i cinc gols
bon
equip
quallat
darrera i ben mobilitzat a dalt
compensat
en velocitat i intensitat
david,
ricard, oriol, toni, jo
imatge:
a l’auditori no, al palau
sona:
i’m only human after all
activitat alterna: bellochs aqui
