1.
“ooh fent de cangur!”
és increïble com tanta gent
que m’ha vist els matins amb en Ber
m’ha dit que estic fent de cangur
no
estic fent de pare
els cangurs no són ni el pare ni la mare dels infants!
encara cal molta pedagogia
i probablement una o dues generacions senceres
2.
l’hora crítica del dia
és les 9:05
podem fer una gran caca a les 9:00 i no passa res
fins i tot un biberonaco també a les 9:00 i arribem bé
però si és a les 9:05 ja malament... tard!!
3.
a punt de complir les tres setmanes de mitja baixa
el que valoro més de fer de pare els matins
és la tranquil·litat que transmet un nadó
el més important és fer coincidir
els nostres ritmes
ell, depèn del dia, necessita més atenció
o més braços
o més acció
si fem encaixar el seu ritme amb el meu
encàrrecs,
neteges vàries de la llar,
fins i tot obrir l’ordinador...
llavors tot va rodat
i tots contents
* demà a Calonge
a revisar els remats finals de la torre
incloent una nit sense família
imatge: lliris (i un ànec de fusta)
sona: notificacions del mòbil
activitat alterna: bru sofà, ber bressol i est hamaca
