hugo
llor i l’ishnaika
fa
dies que vull escriure
fa
dies que no ho aconegueixo
treure
l’ordinador cada vegada és més complicat
i
són hores de son que no recupero
però
vull deixar constància
del
pas de l’hugo llor i la seva família
per
la meva vida
la
vida en el metro
en
les sales d’espera
al
sofà de tarda amb el bruno a sobre
o
les nits al llit enganxat
per
saber si aquella se salvarà
o
l’altre el matarà...
herederos
de la tierra
un
gran llibre a l’alçada de la catedral del mar
intens
larguíssim
però
que no et fa perdre la guàrdia en cap moment
l’ishnaika
aquella
cançó campamentil
que
tenim interioritzada al fons de la ment
tan
tan nostra que no apareix a internet
Tots
dos caminant arribem a la platja
I
allà volem tots junts (i allà volem tots junts) / I allà volem tots junts (i
allà volem tots junts)
Amb
un cel sense amenaces / Amb un núvol I amb un sol
I
aprenem una paraula que es amor
Tots
dos caminant arribem a la riba
I
allà sentim el vent (i allà sentim el vent) / I allà sentim el vent (i allà
sentim el vent)
Que
ens bufa a la cara / que ens remou tots els cabells
I
que ens porta sentir el cant dels ocells
Tu
ets el meu Isaac, et diria l’ishnaika
Heu
descobert el món (heu descobert el món) / heu descobert el mon (heu descobert
el món
Heu
sentit noves paraules / heu gaudit del gran amor
Heu
deixat les injustícies d’aquest món
I
ara estic plorant perquè sé que es un somni
Que
no es realitzarà (que no es realitzarà) / Que no es realitzarà (que no es
realitzarà)
Perquè
tu mai seràs meva / perquè mai m’estimaràs
Perquè
mai arribarem a ser companys
i
que ara li canto al Bruno perquè s’adormi
imatge:
surt el sol
sona:
tararejant la cançoneta
activitat
alterna: factures IVA + fotos Bruno 5M + impost cotxe +...
