un
cranc camina de costat
mai
endavant
el
pas necessari
per
avançar
per
fer funcionar les coses
avui
em recomanaven
empènyer,
empènyer, empènyer
i
em sento empès a emprendre noves responsabilitats
que
no puc acceptar pel
meu
gran sentit de responsabilitat
perquè
accedir-hi debilitaria el meu estatus
professional
emocional
vital
em
sento volgut, estimat
valorat
però
de reüll,
també
una mica maltractat
la
falta de confiança en un equip de treball no és bona
i
si ja deu costar liderar un conjunt de persones que
a
canvi d’un sou
estan
al teu servei...
liderar
un conjunt de voluntaris
que
fan el que volen perquè no han de respondre per ningú
ha
de ser una odissea
un
repte infinit
imatge:
la tenacitat i l’atreviment del cranc mediterrà
sona:
foc sauvage http://www.youtube.com/watch?v=DjNCWr1Pim0
activitat
alterna: polòniatv
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada