com
una (roda de fira) noria
la
vida gira
i
unes vegades estàs al cel
i
altres arran de terra
les
terceres persones que interfereixen
el
descans, la tranquilitat, el bon fer
de
la resta
es
mereixen un càstig sever
potser
caure pel balcó
o
potser quedar-se sense mans...
mai
sabrem què els porta a actuar així
però
faltar el respecte
és
el pitjor que hi ha
ara,
sense ni pensar-ho,
ens
fan malviure i malestar
però
quan un ja ha viscut gairebé un segle
ho
ha donat tot pels seus
ha
gaudit, ha estimat, l’han estimat
ha
estat ferm com una roca
quan
les bateries afluixen
no
cal reviure tècnicament
el
vent bufa suau
i
s’emporta l’ànima al seu cau
amb
totes les altres
aquelles
que, velles,
sempre
queden repartides
en
la seva descendència:
aquest
arbre infinit d’arrels inescrutables
un
somriure... i a esperar
imatge:
a la barceloneta!
sona:
-
activitat
alterna: barça + cedules
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada