la
marca s’esborra
i
un altre any s’acaba
el
13, el que feia por
el
que ningú volia passar...
ja
s’ha fos, l’hem engolit de valent
i
tot el que en queda és cendra
rajoles
gastades
dissenys
desdibuixats
el
pas del temps
i
dels monjos
s’ho
carrega tot
*una
maleta per indefinit?
buida...
sempre s’ha d’omplir!
*una
bona xocolata?
banys
nous, amb gerardo i toni
poc
quedem, però opinions brollen
sempre
interessants
imatge:
paviments desconeguts
sona:
- res
activitat
alterna: sopar panadès paris 42
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada