i
la pedra es resisteix
els
dies passen
les
setmanes passen (i pesen)
i
sense adonar-nos-en
el
novembre desapareix
el
dia a dia és bonic
però
per ara irrellevant
amb
la distància valorarem
aquell
mes 11/16
on
els tres vam viure el màxim d’hores plegats
però
ara ja necessito activar-me
fer
servir el cap per més
muscular
les neurones
i
cobrar, sobretot, fer hores
imatge:
pesava 4.400
sona:
merlí, comença
activitat alterna: tensió paris 42
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada