16.11.28


i la pedra es resisteix

els dies passen
les setmanes passen (i pesen)
i sense adonar-nos-en
el novembre desapareix

el dia a dia és bonic
però per ara irrellevant
amb la distància valorarem
aquell mes 11/16
on els tres vam viure el màxim d’hores plegats

però ara ja necessito activar-me
fer servir el cap per més
muscular les neurones
i cobrar, sobretot, fer hores

imatge: pesava 4.400
sona: merlí, comença
activitat alterna: tensió paris 42

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada