el
dia a dia
el
bosc espès de dies
i
setmanes
avança
incessant sense espera
sovint
penso - mentida
no
tinc ni temps per pensar-hi
com
m’aniria de bé un recés senzill
com
de cap de setmana
per
parar
pensar
meditar
enfocar
i
encarrilar
la
vida
encarrilada
ja ho està però
des
que no tenim una meta on arribar
que
cremem dies sense adonar-nos
si
girem la mirada enrere
podem
veure que hi ha hagut molts canvis
en
pocs anys
però
la consciència no és plena
sinó
que ho accepta i ho aprofita
un
recés... a la muntanya... alta muntanya
imatge:
tres palmeres al cel barceloní
sona:
cu cu! de dos quarts de dotze
activitat alterna: analytics a la web de la torre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada