segon vint-i-nou de febrer des de que vaig començar a escriure
(a escriure així, vull dir)
i la reflexió és en un sentit futurista,
ja que el pròxim any de traspàs serà el 2016
i en aquelles dates jo ja hauré passat dels trenta
potser ja no podré escriure,
per obligacions familiars...
per mandra...
per pobresa...
però si, pel cas, continuo escrivint
voldré saber què deia feia quatre anys (com he fet avui)
i m’agradarà recordar que
avui vaig veure el documental del rubianes
i que amb el meu pare ens van fer un fart de riure
que en el despatx shakespearià es viu una època difícil
sense gaires motivacions causades per la crisi econòmica mundial
projecto la reforma de la torre lloreta
i em capfico amb els banys que ha de tenir
estudio francès, em monto una web, un portfolio
i molta parafarnàlia per buscar un futur al racó de planeta on ens vulguin
a mi i a ella, la valenciana
que avui es distreia amb el “sobrinito loco”
imatge: un tren cap a l’infinit
sona: icat.fm
activitat alterna: còpies en disc durs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada