després
d’una activitat poc habitual
el
divendres
comunió
de despatxos
exposició
d’espais verds
passarel·la
d’arquitectes estrella(ts)
de
camí nocturn i solitari a casa
un
pensament m’ha vingut al cap
estic
atordit per saber el què està bé i el que no
estic
espantat per què m’agradi alguna cosa que no em pot agradar
per
si el meu gust no és afinat
per
si la “meva” arquitectura no agradarà
per
tenir opinions poc greixoses o massa salades...
al
cap i a la fi, què és el bé i què és el mal no ho sap ningú
si
tu dius que t’agrada, segur que convences algú perquè li agradi
les
opinions formen altres opinions
i
decidir que un edifici és un cagalló
o
un tirabuixó
no
depèn de ningú més que de tots
i
de l’acèrrima defensa que hom li pugui fer
un
altre tema és
la
convivència i l’acostumar-se a tot
sense
voler
i
a causa del dia a dia constant
que
fa que alguna cosa
que
en un determinat moment resultés extranya
l’endemà
resulta de tota la vida
*
hem pujat a La Mola
imatge:
ella sobreviu, i no és del tot bo
sona:
-
activitat
alterna: 30anysTV3... i la informació sesgada
