14.01.19


m’ho espero...
...encara que podria no arribar mai

visc pensant en el moment del dolor
d’aquella pèrdua propera, sobtada, cruel
quan menys m’ho esperi
i qui menys s’ho pensaria

també el fracàs professional
l’error inadmissible
l’estrepitosa decisió mal presa
el comentari mal formulat

molts genis han viscut
sota la pressió del dolor
el duel sobre l’horror,
l’enfortiment a base de cops

i jo em pregunto si a mi em falten cops
jo no els necessito?
batzegades?
patacades?


*Agermanats anirem caminant,
sota un cel ben blau,
joiosos himnes ressonaran,
d’amor i de pau.

imatge: restauracions recents alienes
sona: *

activitat alterna: mailchimp eb (moment of glory)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada