m’ho
espero...
...encara
que podria no arribar mai
visc
pensant en el moment del dolor
d’aquella
pèrdua propera, sobtada, cruel
quan
menys m’ho esperi
i
qui menys s’ho pensaria
també
el fracàs professional
l’error
inadmissible
l’estrepitosa
decisió mal presa
el
comentari mal formulat
molts
genis han viscut
sota
la pressió del dolor
el
duel sobre l’horror,
l’enfortiment
a base de cops
i
jo em pregunto si a mi em falten cops
jo
no els necessito?
batzegades?
patacades?
*Agermanats
anirem caminant,
sota
un cel ben blau,
joiosos
himnes ressonaran,
d’amor
i de pau.
imatge:
restauracions recents alienes
sona:
*
activitat
alterna: mailchimp eb (moment of glory)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada