la
ciutat buida
estem
vivint possiblement una de les èpoques més importants de les nostres vides
a
nivell global
a
nivell social
una
epidèmia sanitària mundial que s’escola
per
tots els racons
que
envaeix llars, pobles i ciutats senceres
i
no es mostra efervescent fins al cap d’uns quants dies
per
passar desapercebut en els primers contactes
els
menys cuidats, els més imprecisos
una
malaltia respiratòria que mata
sobretot
als
més vells, als més indefensos
-
t’imagines que fos al revés? que matés als infants? -
80
- 15 - 5
de
cada cent infectats
80
ho passaran amb símptomes lleus
15
caldrà que tinguin revisió mèdica
i
5 ingrés a la UCI
els
governs de cada país estan prenent decisions
per
frenar el creixement exponencial de contagiats i morts
a
espanya
s’ha
decretat confinament a casa de tothom
exceptuant
serveis, sanitaris, etc.
15
dies tancats a casa i només podrem sortir sols
per
comprar menjar
per
tirar les escombraries
per
passejar el gos que no tenim
es
viuran situacions extremes
cal
estar molt “cuerdo” per aguantar tantes hores
dins
un espai
-
que en principi és el més bò que tenim, perquè és el més personal -
portem
tres dies de confinament
i
per ara estem bé
al
principi molta tensió
cada
dia menys, més acceptació, més atenció, més “carinyo”
de
totes maneres m’assalten dubtes
forces
ja
que s’ha previst aquesta situació d’aturada total durant 15 dies
però
si no són 15 dies i és un mes
podrem
aguantar?
les
empreses podran pagar els sous?
els
que necessitem menjar podrem comprar menjar?
on
són totes les persones sense sostre que viuen de les almoines dels vianants?
qui
els cuida a ells?
potser
veurem morts, i potser seran properes
cal
estar preparats, i el pitjor de tot serà no poder acomiadar-se
pels
controls de seguretat, anti-virals
veurem
com evoluciona tot plegat
imatge:
un aparcament buit
sona:
hits acústicos a spotify
activitat alterna: monstruos SA - primera pel·lícula del Bru
